Avelino Busi  nasce a San Gallo (1933- 2017 ), lavora per anni alle cave del marmo di Botticino, poi approda in officina e raggiunge  il pensionamento. Appassionato  di musica e del suono delle campane,  è anche organista in parrocchia, esperto di storia locale , ha scritto anche  più di duecento poesie  per lo più in dialetto Bresciano, conseguendo anche alcuni premi e segnalazioni in vari concorsi , di seguito riportiamo alcune sue poesie inedite... 


Per mio desmentegà... poesia dedicata ai caduti della resistenza sul monte Fratta  1944


SAN GALLO 8 OTTOBRE 2014 ORE 03


HO SOGNATO BERTA


Sei tornata – nei luoghi dell’adolescenza – e ti sei fermata – vicino alla chiesetta !

Vagava il tuo sguardo

Sembravi in pensiero

Perché non trovavi

L’antico sentiero

Vagava il tuo sguardo

D’angoscia eri invasa

Perché non vedevi

L’antica tua casa

Le scarpe eran rotte

La veste leggera

Sollevata dal vento

Della tua primavera

Ma poi sei sparita

In un solo momento

E poi sei volata

Nel tuo firmamento

E così tra le stelle

Che stanno lassù

C’e n’è una lucente

E quella ……sei tu !

Avelino Busi


  Settembre 2014

PREMIO DI POESIA VIRGILIO CREVOLI  ( Serle- Brescia) ad Avelino Busi 

Concorso di poesia, suddiviso in due sezioni: dialetto, italiano.

Creato per ricordare il primo autore serlese Virgilio Crevoli  che ha voluto cimentarsi in questa forma ed espressione letteraria, tende ad estendere l’amore per la poesia in un più ampio raggio, favorendo coloro che hanno sempre prodotto in silenzio.

 

 

TROA’  ‘L TEMP DE            MEDITA'                                                         

          Tanto èn frèsa i và   

      j-agn de la me vita    

      e quase sènsa nincursìs

      i ma scapàc de mà.

     Tòt ciapat a corer

     Dré a le barbèle de sènto

     Mè ignìt i caèi gris

      èn dé on momènto.

    Adès ogne tant ma ferme

    a vardà la me valis

    e troe ‘l tèmp de medità.

    J-è chèsti j-agn che cònta

    Per preparala  bé

   de argòt che gà sostansa,

   gò òdàt  la mé credènsa

   e gò fat la scorte

   de calma e de sapiènsa.

   Tòc i dé preghe con diussiù

  E quant che pòde apena,

  fò n’à quach buna assiù.

  Ensoma, ma so dat n’à regolada,

  perché adès che la carèn

  l’è deéntada frusta,

  la me anema l’è piò giòsta

                                               Avelino Busi       

Liberamente tradotta dal dialetto Bresciano in Italiano; 

 TROVA IL TEMPO PER MEDITARE

 Tanto in fretta vanno

gli anni della mia vita

e quasi senza  accorgermene

mi sono sfuggiti di mano.

Tutto preso  a rincorrere 

le banconote da cento

mi sono ritrovato con i capelli grigi

Adesso ogni tanto mi fermo

ad osservare la mia valigia

e trovo il tempo per meditare.

Sono questi gli anni che contano

per prepararla bene 

con qualcosa di valore,

ho vuotato  la mia dispensa 

e ho fatto scorta 

di calma e  sapienza.

Tutti i giorni prego  con devozione

E  appena posso

 faccio qualche buona azione.

Insomma mi sono dato una regolata,

perché adesso che la carne

è diventata vecchia

la mia anima  è più giusta.

SERA.MP3

 SERA

L’Ave maria l’è sonada,

e l’öltem bòtt

èl sìè pèrdit zo n’dè la al,

o grì i gh’a tacat la serenada

l la löcerna  de la nott.

 L’è la lüna,

che la restaa n’garbeada

èn mèss a n’à pianta

de fò, la söl dòss grant.

 Adèss la rit dre a le stèle

Che sö n’dèl cel le trèma

La schisa l’öcc ai murus

Che fermaci dre a le stradale

I sa ciciula de niscus.

 On cadenass èl scaina

Ènfont al portèch dèl maser,

l’è la nona che la ciàa èl poner

prima che pase la faina.

 Ormai l’è quase scür,

ma spèta n’à cusina

a reolt; e on fogarù

chèl fa olà stese èn töcc i cantù.

 N’à taola granda

On fiasch de vì ross comè ona brasa

N’à luce sura che sbarbala

Quatèr teadèi èn de la scödela

Ènsèma a töcc i me de casa!

 Sera! Bèla sera de tanti agn fa,

scompariva èn dèl neènt

morta ènsèma a la serenetà

pèr culpa de l’òm che l’è mai contènt.

 Buna nòtt noni! Buna nòtt bobà!

Buna nòtt a töcc,

me sto che a mo on po

pèerchè l’è la me sera

vòi sercà de medità! 

 

NOTT DE NEDAL


Ardì ‘n so
che cel

Stanòt le stèle

Le somèa piö grande,

le somèa piö bele.

Enfin la lüna

La sé mitida èl vel!

L’aria l’è sèca e la fura ‘l nas,

töcc i cor e i slonga ‘l pas.

La città l’è on splendur

De luci e de culur,

per töcc gh’è on regal

la nòt de Nedal.

E noter deentom piö bù

Per pudì reseèr Gesù.

 Fermèt on momènt

Òm de la strada,

fermèt on second

òm de  ste mond,

fermèt on mumintì

a pregà ‘l Bambì.

Ma töcc i gà frèsa

La nòt de Nedal,

per töcc ghè on soriso

per töcc ghè on regal.

Ma èn töt aste frèsa

Nisù i gà badat

A on vècio strasat

postat sòl cantù

a sgargià ‘ndon bidù.

E là èn mes al sporch

La not de nedal

Èl serca ‘l so regal! 

LE GAIOFE DE LA ME NONA.mp3

NOT DE NEDAL.mp3

 

A STAFFETTA PARTIGIANA SANTINA DAMONTI

( nome di battaglia BERTA )

Te sièt amò n’a scitulina

E lassat èn banda la bavaglia,

tè vignit per le ma

le bombe e la mitraglia.

E l’è stada la tò vocassiù,

perché de corsa e ‘m bicicleta,

te ghet servit

de Garibaldi la brigada

e ta sèt deèntada

la sò stafèta.

So le montagne de la Val Trompia,

te rampegaèt drè ai senter

con la nev e con la brina,

da la sera a la matina

èn mèss a pericoi de ogne sort

e per regalam la libertà

te ghet sfidat ènfin la mort.

Sòi senter dei altipiani

sentom ènsèma al vent

le us dèi Partigiani

che le tà compagna èn del tò vias:

adès som con te…

e ta lassom piò sula..

va Berta! Corr…..anse……ULA!

Avelino Busi ( San Gallo 9 Agosto 2014)

NON SERVONO COMMENTI MA SOLO RIFLESSIONE AMMIRAZIONE E GRATITUDINE PER LA PERSONA RICORDATA NELLA POESIA l’autore !


 

el.caagnol.mp3

 ÈL CÀAGNÖL

 Fat de stròpe de nesöla

So nasit prima de la cargiöla.

Zà al tep de nòs Signor,

come la cöntàa la nona:

porte i pès dèo pescadur

e i panesèi al foss

a brasète  de la madona.

no gh’era ne sporte ne borsète

quant söl bras de le bèle sciete

la ma porta al mercat

con l’ùa, le castagne,

la puina èl lat cagiàt.

Branchem amò sot sèa

E fom ènsèma n’a bela scavresada,

nom per nesöle söl meredont

nom per fons zò ‘n prada

portem con te èn val piana

a respirà l’aria sana

èn mès ai prac e ai bosch

bagnàc de la rosada

delons dai süsür dèl mond.

Fermet con me a scultà i osèi che canta

Sentàt zò sota n’à pianta,

fermet con me a catà sö le viöle

e scultom ènsèma

le ciòche de le manzöle.

Spere de miga mörer desmentegàt

Zò ‘n canèa o sö n’ de la sofeta

A faga de cüna al gat. 

DAI CHE TA SPÈTE ( a me moer)

Ma recorde com’è l’ föss ger

Quand col zaino sö le spale

Rampegaèm dre ai senter.

 E prima de reà sö la sema de on dòss

Ogne tant ta ma disièt: spètèm

Perché ma vè l’ fiat gròss.

 E l’ vent de tramontana

On po sènsa creanse

Èl ta römaò la sotana.

 Ve sö che ta spète dai

 Spète dai) èl ripitia l’èco

Scundit de dre a le prede dèi canai.

 N’è pasat de tep e so piö denacc,

adèss ta spète e ta do la mà

fin a quand  som riacc! 

DAI CHE TA SPETE.mp3

AI POER MORC.mp3

MARIA TROMBUNA.mp3

EL CARET.mp3

MA QUAT TEP CHE GHE PASAT.mp3

 MA QUAT TEP CHE GHÈ PASÀT

 ‘N’à bracaa de case                                

N’sornade dre ai dòss,

on otra braca dre a la strada

che le somèa tacc pulsì

scàpacc da on poler.

La cesa l’è ‘nà ciòsa

Che domina la all,

on camposanto

èn sima a ‘n’à colina

‘n do che dorma pèr sèmpèr

I nòss noni

E töcc ch’ei che i gh’a batit

Ste strada.

Tre butighe

E ‘n’à fontana ciciaruna

Che la cònta a chèi che passa

Le notissie del paes.

E i sé, tra on ghet sintit,

e i gh’a dit i sé,

gh’è notissie frèsche

töcc i dè,

che le cor de boca èn boca,

le gira le butighe

ènsèma a le comar,

le passare ai calici

de i òm che gh’è al bar,

le cor dre a le scue

che spasa la contrada.

Ma gh’è arü che turna,

e ‘l cata tòtt cambiat,

dopo tacc agn èl paes

l’è tòtt rivolussionat.

Nevicata vista dal Campanile di San Gallo

Gh’è sparit le lòse  e i cèsi de mèlgas,

i noni che cicaa

e le none che tabacca,

gh’è sparit l’alegria

le cantade a l’ostèria

n’do che zuègn e vècc

i sa faa i despècc,

gh’è sparit i frà sèrcòcc

i molète e i parolòcc

i strasini e le palere

i calsècc de seda

e le giaretiere.

Gh’è piò ne gabiòcc

Gne zarlècc

Gna müi ne carècc

E al pòst de ste mèsi

De locomossiù,

gh’è auto che cor

èn tòte le dirèssiù,

tòcc i deènta macc

tòcc i corr

comè l’ vènt

dre a le palanche

dre a l’or

e per reà èn sigoria

gh’à n’tèrèsa piò neènt

né Dio, né Gesù, né Maria 

UA-44879924-1